Millà: Aplec de Sant Llubí, primer diumenge de juny i primer diumenge de setembre.
MOR MOSSÈN XAVIER BATISTE MERCADÉ
Mossén Xavier Batiste Mercadé va morir el passat 11 de setembre a l'edat de 84 anys.
Mn. Xavier Batiste Mercadé, fill de Ventura i Lorenzo, va néixer a Vallclara, Tarragona, el 18 de juny de 1935. Va ser batejat el dia 30 del mateix mes i confirmat el 29 d’agost del 1935 a la mateixa parròquia de Sant Joan Baptista de Vallclara. Va estudiar al Seminari de Lleida entre el 1949 i el 1961, i el 27 de maig de 1961 va rebre l’ordenació sacerdotal. Posteriorment va realitzar estudis al Centre d’Estudis Pastorals (1969-71), a la Facultat de Teologia de Barcelona (1971-73), i a l’Institut Catòlic de París, Secció Catequètica (1981-83).
Desprès de la seva ordenació sacerdotal va ser nomenat rector de diverses parròquies de Lleida i pobles lleidatans. Entre els molts pobles en els que va exercir hi ha la parròquia de Sant Miquel d’Os de Balaguer, la parròquia de Sant Antoni de Pàdua, d’Alberola, encarregat de Els Massos de Millà i Vilamajor als anys 70 i 80. Posteriorment va passar a servir pastoralment la parròquia de Torres de Segre i altres pobles del voltant. Últimament ajudava en tot el que podia, éssent també professor de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida, Consiliari de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, Moviment de Joves Cristians de Pobles i Comarques, Acció Catòlica i Vida Creixent.
Mn. Xavier Batiste Mercadé va morir el dia 11 de setembre de 2019, a la Casa Sacerdotal on vivia, als 84 anys d’edat i 58 de sacerdoci, per a descansar en la Pau del Senyor gaudint ja de la seva Glòria eterna.
Al cel hi sigui.
La Comunitat parroquial dels Masos de Millà li agraeïx el servei pastoral que va exercir amb tanta dedicació.
Àger és una vila i municipi de la comarca de la Noguera i forma part de la província de Lleida, a la comunitat autònoma de Catalunya. És a les Terres de Ponent i s'hi parla el català.
Localitat situada a una altitud de 640 metres sobre el nivell del mar.
L'economia del municipi es basa principalment en l'agricultura, la ramaderia i el turisme, també hi ha petites empreses i professionals de la construcció, hostaleria i alimentació.
Compta amb una població de 600 habitants.
Agrupa els següents nuclis de població:
Àger: 500 habitants.
Agulló: 30 hab.
Corçà: 16 hab.
Fontdepou: 3 hab.
Els Masos de Millà: 5 hab.
Millà: 2 hab.
La Règola: 6 hab.
Sant Josep de Fontdepou: 25 hab.
Vilamajor: 10 hab.
Llocs d'interès:
Serra del Montsec.
Congost de Mont-rebei.
Embassament de Canelles.
Serra de Montclús.
- Àger:
Parc Astronòmic del Montsec: Centre d’Observació de l’Univers.
Castell i Col·legiata de Sant Pere.
Església de Sant Vicenç.
Via romana.
Muralla de la vila.
Capella del Calvari.
Santuari de la Mare de Déu de Colobor.
Ermita de la Mare de Déu de Pedra.
Ermita de Santa Elena.
- Fontdepou:
Torre de defensa.
Església de Sant Josep.
Ermita de Sant Jaume de Cas.
Torres de Cas.
- Vilamajor:
Església de Sant Josep.
- Els Masos de Millà:
Església de Sant Romà.
Torre de guaita.
- Millà:
Església de Sant Pere.
Santuari de Sant Llobí.
- Agulló:
Ermita de Sant Pere màrtir.
Església de Sant Mateu.
- Corçà:
Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa.
Castell de Sant Llorenç.
Fortalesa de les Conclues.
Església de la Mare de Déu del Roser.
- La Règola:
Ermita de la Santíssima Trinitat.
Església de Sant Julià.
Ermita de Santa Eugènia.
La campana de Millà al Monestir de les Avellanes:
Els veïns de Millà cedeixen la campana de l'església de Sant Pere al Monestir de les Avellanes (2016).
Arran del deteriorament de l'església parroquial de Sant Pere apòstol de Millà, poble del municipi d'Àger, i per por que caigués, els veïns, l'alcalde d'Àger, i el rector de la parròquia, Mn. Xavier Navarro, han decidit cedir en règim de comodat la campana al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. El representant dels veïns de Millà, Paulino Nadal, va explicar que cedeixen la campana perquè el Monestir pugui garantir la conservació de la campana, així com el seu funcionament per a ser tocada en funcions religioses i civils, per la qual cosa es va crear.
A més, Nadal va explicar que un cop van baixar la campana del campanar de l'església de Millà amb grues, una família de Vilamajor ha custodiat a casa seva la peça històrica que està dedicada a Sant Pere i Sant Llubí i que data de l'any 1889.
El representant dels veïns de Millà va afegir que l'acord de cessió finalitzarà si "algun dia l'església parroquial de Millà té les condicions adequades i es pot traslladar la campana".
Com bé diu la gent de Millà: "aquesta campana no és un tros de ferro, és la nostra memòria, són els nostres pares, és el record del nostre poble viu: el toc de les hores, el toc a missa, un bateig, una boda, la festa major,…els nostres difunts…".
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/la-historia-de-la-campana-de-milla-a-les-avellanes/video/5622380/
http://www.balaguer.tv/la-campana-cedida-pel-municipi-de-milla/
Festa del primer aniversari de la Campana de Millà al Monestir de les Avellanes
El diumenge, 8 d’octubre de 2017 va fer 1 any del primer repic de la Campana de Millà al Monestir de les Avellanes. Aquell dia la campana tornava a sonar després de molts anys i se la batejava amb el títol honorífic de la campana en record dels pobles deshabitats de Catalunya.
Per tal de commemorar-ho, el diumenge 8 d’octubre i dins de les Jornades Europees del Patrimoni, vam tenir un matí d’activitats amb les quals es va celebrar la recuperació d’aquest patrimoni i d’altres.
En el programa d’actes hi havia el repic i volteig de les campanes, una Missa, una exposició i un concert d'orgue.
VALL D’ÀGER
COR DEL MONTSEC
MEDI FÍSIC
La Vall d’Àger, subcomarca de La Noguera (Catalunya), se situa al bell mig de les estribacions de la carena del Montsec; una típica serralada pre-pirinenca orientada de Llevant a Ponent, on l’erosió dels rius Noguera Ribagorçana i Noguera Pallaresa, que la solquen gairebé en sentit perpendicular, dóna lloc als congostos de Terradets i de Mont-rebei, dividint-la en tres unitats: la de Llevant o Montsec de Rúbies, la Central o Montsec d’Ares i la de Ponent o Montsec de l’Estall.
Als seus peus i en la mateixa direcció se situa la Vall, conreus d’ametlleres, oliveres i terra campa. La seva privilegiada situació, a l’aixopluc dels gèlids freds pirinencs, afavoreix un agradós micro clima continental mediterrani.
PATRIMONI ARTÍSTIC
La Vall d'Àger compta amb un ric patrimoni artístic, el nucli principal del qual es troba en la mateixa vila d’Àger, on hom pot visitar el conjunt castral amb un seguit de restes importants, com la que roman de la muralla, possiblement califal, la Col·legiata del segle XI i el claustre del XIV amb l’aula capitular del XVI. A més de l’església parroquial que, en la seva fàbrica harmonitza el romànic amb el gòtic i el neoclàssic, atresora una pica baptismal que reaprofita un sarcòfag romà del segle III. Cal destacar igualment les importants restes de la muralla medieval.
A aquest nucli principal, s’afegeix el conjunt de Cas, amb la torre de guaita i l’església romànica (s. XI-XII); les torres de Fontdepou i els Masos de Millà (s. X-XI); el mas del Rei (Vilamajor, s. XIII); la pintoresca ermita de la Pertusa (Corçà), dels segles XI-XII; l’esplèndid conjunt castral de Sant Llorenç del Montsec (s. XI), i altres restes de menor entitat però d’interès arqueològic innegable com ho són les de Montaspre, Claramunt, Mallabecs, Escumó i el subsistent de la vella calçada romana que menava a Balaguer.
FLORA
Malgrat l’escassesa de pluges, la vegetació de la Vall és relativament frondosa. En les zones umbroses abunden les rouredes i els boixars, mentre que a les més assolellades les més freqüents són els alzinars, ginebrons, i més escassament les sabines. A les cotes més altes cal destacar també els til·lers, el faigs i la moixera.
Un capítol molt interessant l’integren les herbes aromàtiques i medicinals, com la sàlvia de flor blava, els romers, espígol, timó, la sejolida, el setge, el te de roca i un llarg etcètera.
FAUNA
Quant a la fauna, el montsec es constitueix en una important reserva natural, on són presents les llúdrigues, prop de Mont-rebei, el voltor, el trencalòs, l’àliga perdiguera, la gralla de pic vermell, el gat fer, la fagina, el teixó i naturalment la guineu.
Cal afegir-hi encara l’astó, el cabré, els xuriguers i espècies de caça com el conill, la llebre, el senglar i les aus aquàtiques, que segueixen les fondalades dels barrancs.
VISIÓ HISTÒRICA
La seva història va lligada al tarannà de la regió i la seva immillorable situació, que possibilità la naixença d’un senyoriu al redós del conjunt castral, potencià el desenvolupament d’una vila important que fou seu d’un vescomtat, dins l’àmbit del comtat d’Urgell (segles XI–XV), i també d’una de les canòniques agustinianes ponentines més destacades (segles XI-XIX). Aquesta importància en època medieval, de que fou artífex Arnau Mir de Tost, afesomià el seu urbanisme, que gaudeix encara d’un captivador tipisme, no solament pel patrimoni artístic, sinó també pels seus carrers empinats i tortuosos de cases rurals de regust pre-pirinenc.
Com a subcomarca, gaudí d’una certa vida econòmica, mantenint fins ben recentment les fires de primavera i tardor, i el mercat dominical que aplegava els habitants de la vall.
Al segle XVIII tingué un segon moment d’auge econòmica, ben reflectida en l’urbanisme. El carrer de Sant Martí l’evoca, destacant el casal dels Portolà, on passà la seva infantesa Gaspar Portolà i Rovira (1717-1786), conqueridor i primer governador de Califòrnia.
FESTES
Malgrat la minva de població la vila d’Àger encara conserva tradicions vives i festes. Destaquem la festa major, que se celebra el dia 15 d’agost; la diada de Pasqua, amb els armats i les caramelles; les festes d’hivern de Sant Vicenç i Sta. Àgueda, i altres com la festa dels nens de Sant Nicolau, la festa de l’arbre i la dels avis, que se celebren a la primavera i a la tardor respectivament.
Son nombrosos també els aplecs, majorment celebrats al maig. Esmentem com a més importants: Pedra (segona Pasqua), Colobor (primera Pasqua), La Pertusa, Sant Llobí, Sta. Elena, La Trinitat i Sant Jaume de Cas.
GASTRONOMIA
Gastronòmicament, cal parlar de paral·lelismes amb el Pallars pel que fa als plats de caça, com el senglar, la llebre, la perdiu a la vinagreta i el conill amb fredolics. També són típics plats l’arengada amb raïm, les truites de bolets, i coca de samfaina a la tardor. Per Setmana Santa, ho són els panadons d’espinacs i carbassa. La carn de xai és de la millor qualitat, que es menja a la brasa, i els embotits casolans i les ametlles torrades. Destaca com a postres típiques també el “mostillo” de mel amb nous, i com a beguda la ratafia de nous.
ESPORTS.
VOL LLIURE
El Montsec ha esdevingut paradís per la pràctica del vol lliure i el parapent, anomenat i conegut arreu del món per les seves immillorables condicions. L’orientació al Sud del carenam, facilita la formació dels corrents tèrmics tan necessaris per a aquest esport. L’època millor per a la seva pràctica són els mesos de primavera i estiu. Existeixen escoles de vol lliure i també servei de transport (Delta-Parapent).
Altres esports que es poden practicar: l'excursionisme i els esports aquàtics, com l'esquí o la vela, ja que disposa de dos magnífics embassaments a banda i banda de la vall (Camarasa i Canelles), d'aigües càlides i transparents.
PAISATGE I GEOLOGIA
El Montsec, escolpit en sediments de l’era secundària, encavalca volcant-se amorosament damunt els sediments de les eres terciària i quaternària que conformen la vall. Lloc ideal per a l’excursionisme científic, els seus insòlits afloraments són visitats assíduament pels geòlegs d’arreu del món per la seva gran vàlua pedagògica. Esmentem enclaus tan interessants com els de la Règola, la Baronia i la pedrera de Rúbies.
Del major interès són també els seus paratges naturals, majestuosos com el congost de Mont-rebei o d’una plàcida solitud com els clots de la Mare de Déu (Colobor).
GUIA DE SERVEIS LOCALS
Ajuntament d'Àger
Plaça Major, 1 - 25691 Àger (La Noguera)
Telèfon: 973 455 004 / 639 604 373
Fax: 973 455 203
http://www.ccnoguera.cat/ager
ajuntament@ager.ddl.net
La Vall es un paradis llunyà remot,
que gaudeix d’una pau divina.
(Josep Pla)
Sant Llobí de Millà
Sant Llop (o Sant Llubí com és conegut a la comarca).
A l'ermita de Sant Llubí, s’hi celebren dos aplecs anuals, un el primer diumenge de juny, el qual no té tanta transcendència com l'altre, i per això a nivell familiar se'n diu la festa de Sant Llubinet.
Els de Millà fan ofrena de pa i vi a tots els assistents.
L'altre aplec es fa el primer diumenge de setembre, i és el "gros", ja que a més de la gent de Millà i dels Masos de Millà, arriba gent d’Àger, Alberola, Tartareu, Os de Balaguer, Les Avellanes, Algerri, Alfarràs, Balaguer, Tremp, Lleida, Agulló, Corçà, Fontdepou, La Règola, L'Ametlla del Montsec, Vilamajor, Santa Linya, Vilanova de la Sal, Castelló de Farfanya, Gerb, La Sentiu de Sió, Camarasa, Ivars de Noguera i Estopanyà. Aquest aplec té molta requesta.
Abans, eren milers les persones que hi acudien, vingudes de totes bandes, hi acudia tanta gent que era necessari matar 30 corders per donar dinar a tothom.
Molta gent portava vots a Sant Llubí en agraïment per algun favor rebut i en compliment de prometences.
A aquest aplec, hi acudien, també, el torronaire, els donadors de cartes, els venedors de begudes i un llarg reguitzell de diferents venedors. Era un aplec molt gran. Avui ha decaigut molt, i no tothom s'hi queda a dinar, ja que n'hi ha que marxen a dinar a casa.
La pujada a Sant Llubí des de Millà era en processó, la bandera obria i una gran gentada seguia al darrera. Es deia missa i es cantaven els goigs. A la tarda la gent baixava a fer la festa al poble.
RUTA DEL MONTSEC (Congostos i Embassaments)
Aquesta ruta ve configurada per la majestuositat de la serralada del Montsec, travessada pels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana, amb talls impressionants i feréstecs, com els congostos de Terradets i Mont Rebei, aigües tranquil·les de quatre grans embassaments, amb paratges rics en fauna i vegetació, i terres de perfil dur, ribetejat per serrats abruptes.
La ruta passa per Àger, vila on els carrers tortuosos, amb cases de gran tipisme, ens porten fins a la part alta del poble, on hi ha les ruïnes consolidades de la col·legiata de Sant Pere i les restes del castell. A l'església de Sant Vicenç s'hi conserva un sarcòfag de marbre d'origen romà.
La vall d'Àger és un lloc ideal per a la pràctica del vol lliure, amb la celebració de campionats mundials. Possibilitats de realitzar moltes excursions a paratges encara per descobrir, com el tall majestuós del congost de Mont Rebei, el més ben conservat del país.
Una altra població de la ruta és Os de Balaguer, antiga vila on destaquen les ruïnes del castell i l'església barroca de Sant Miquel, on cada any se celebra un popular aplec de campaners. No gaire lluny hi ha la cova dels Vilars, on trobem pintures rupestres de l'edat del bronze.
El municipi de Les Avellanes i Santa Linya acull els pobles de Les Avellanes, Santa Linya, Tartareu i Vilanova de la Sal. Dins del terme es poden trobar interessants esglésies i ermites romàniques.
Un dels monuments més interessants per visitar a la zona és el Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, fundat al segle XII.
Una altra població important per on passem és Camarasa. El nucli antic medieval, amb carrers estrets, costeruts i antics portals d'accés, conserva les ruïnes de l'església romànica de Sant Miquel. Disposa d'un acollidor parc vora el riu. Dins del terme trobem l'embassament de Sant Llorenç, amb una rica fauna d'aus aquàtiques. L'embassament, ideal per a la pràctica d'activitats aquàtiques, s'estén des del congost de Terradets fins a l'aiguabarreig de la Noguera Pallaresa amb el Segre.
http://www.xtec.es/crp-noguera/webnoguera/patrimoni/rutmontsec.htm
Col·legiata de Sant Pere d'Àger
Situació
La Col·legiata de Sant Pere d'Àger es troba a la localitat del mateix nom, municipi situat a la Vall d'Àger, delimitat al nord per la serralada del Montsec, al sud per les serres de Millà i Montclús, a l'est pel riu Noguera Pallaresa i a l'oest pel riu Noguera Ribagorçana, es troba a una distància de 61 kilòmetres de Lleida i a una altitud sobre el nivell del mar de 650 metres.
Història
Data del segle XI.
Descripció i característiques
Àger conserva al casc antic de la vila, sobre un turó, les restes de la muralla i de la gran torre, que juntament amb les runes de l'església, formen el que fou una posició fortificada de certa importància que és visible des de lluny i des de la qual es contemplen unes bones vistes de la vall.
Visites guiades
Informació i reserves: Ajuntament d'Àger, tel. 973 45 50 04.
Construccions Cortés Monclús s.l.
Reformes, pintura i decoració.
C/ Barcelona, 49 · tel/fax 973 44 61 51
C/ Tàrrega, 47 · tel. 973 45 02 65
tel mòbil 626 84 01 94
web: cortesmonclus.es.vg
e-mail: cortesmonclus@mixmail.com
25600 BALAGUER (Lleida)
Marbre Sant Crist
Treballs amb: marbre, granit i compacte silice (silestone)
José López Herrera
Torreblanca, s/n
25617 HOSTAL NOU (Balaguer)
Tel. 973 450 984
Fax. 973 446 401
Tel. mòbil 615 684 683
Portes i Serralleria Felip S.L.
Portes tipus basculants per pàrquings i industrials, Portes corredisses, Portes seccionals, Automatismes.
C/ Bellcaire d’Urgell, 18-20
Tel. 973 44 51 99
Fax 973 44 81 40
25600 BALAGUER (Lleida)
Centre Gestor Lleida, S.A.
Oficina de Lleida:
Rambla d’Aragó, 23 - 25003 Lleida
Tel. 973 27 97 00 – Fax 973 26 12 28
Oficina de Tremp:
Ctra. Tarragona, 2 baixos - 25620 Tremp
Tel. 973 65 10 06 – Fax 973 65 11 36
ASTORR s.l.
EXC. I MOV. DE TERRA
Àger 629 337 984
Forn de Pa - Cafeteria
Mauri
Especialitat en coca de Samfaina, de ceba i Panadons
C/. Ingeniero Cabezas, S/N · Tel. 973 455 108 · ÀGER
Associació de propietaris de la Garriga de Millà i Masos de Millà
Mas Andal - Masos de Millà
Ramaderia Josep Monclús S.L.
Mas de Janderó, s/n
25611 Els Masos de Millà, Àger (Lleida)
Cria de bestiar
Telèfon: 973 45 41 96
Activitat agrícola i ramadera.
